– Una vegada més! Una vegada més! Va Rulot una vegada més, riuen les bellugones animats.
Sí, quan Rulot fa els exercicis matinals les bellugones sempre l'acompanyen. Els encanta entrenar amb Rulot, ja Rulot li encanta l'alegre companyia.
No, les Örnettes no són un fenomen de la cançó, però aquest trio és feliç i adora ser a l'escenari.
– Sí, qui ho hagués dit al principi, però afanya't abans que es fongui del tot.
– Està bé pare, però llavors no haurem de apurar-nos més per ara, oi?
– No, no més presses per a la resta de l'estiu.
- No, la propera vegada que juguem m'amagaré tan malament que serà molt fàcil trobar-me, ja que després d'una estona ha començat a enfosquir i a fer fred sota l'avet, i ja em començava a preocupar ... però just llavors m'heu trobat!
- Sí, i no només a tu, també hem trobat una cosa molt bonica per regalar ... Mira, és una pedra màgica!
- I aquí hi ha la pinya del desig!
- I mira aquest pal, sembla una vareta màgica que abracadabra i et fa feliç immediatament!
- Però si ja ho estic. M'he posat així quan he sentit les vostres veus apropant-se al avet. Llavors he sabut que no havíeu deixat de buscar-me i l'alegria m'ha inundat.
Tothom vol experimentar aquest brillant miracle, però gairebé tots els que entren en aquest lloc han de tornar sobre els seus passos perquè la bellesa de les flors és tan encegadora que no es poden veure acostar.
Uns dels que sense dificultat podran veure a través de tanta brillantor i bellesa (uns als que les flors estan esperant) són les dametes alades. Dametes que fidelment i amb entusiasme cada primavera ajuden a escampar llavors de flors sobre el mar i la terra.
Durant tres dies i tres nits donen el millor de si mateixos per arribar a fer tot el possible abans que la brillantor desaparegui i les Flors es tanquin per sempre.
I si estàs despert després de la posta del sol pots veure els seus troncs daurats brillant cap endavant i endarrere en la foscor; és igual que en un conte de fades...
Des de la primavera les laborioses clorofil·les han treballat dur per mantenir verdes les fulles dels arbres. Ara estan tan cansades que només esperen que la tardor digui “Bona nit“ i arribi l'hivern per posar-les a dormir sota la seva manta blanca i càlida.
En l'últim globus va l´André a bord. Tots dos faran un viatge cap a l'altre costat de l'oceà per descobrir si hi viuen altres a qui els agradin els globus tant com a nosaltres. Amb un casc de cuc fermament lligat el flotador salvavides al seu lloc, el viatge serà segur.
- Agafa't fort André, primer t´empentaré jo fins que agafis velocitat! Torna aviat i explica´ns tot el que has vist.
- Sí, això serà emocionant, diu l´André mentre mira cap a l'horitzó. Potser la gent que viu a l'altra banda del mar no ha vist globus abans, però juguen amb una altra cosa divertida que nosaltres no coneixem. Llavors podrem intercanviar aquestes coses entre nosaltres! Així és com es fan bons amics i s'aprenen nous jocs.
- I després podrem convidar als nostres nous amics perquè vinguin aquí a jugar i a fer enrenou. Però abans d'això anem a inflar el globus més gran del món perquè puguem fer aquest viatge explorador junts (sempre és més divertit si som dos).
Quan la s'ha acabat s'està tan ple i tan cansat que l'únic que ve de gust és una abraçada serena on descansar mentre es torna a casa, i la trobes sempre.